Totes les persones adoptades han viscut un abandó que els suposa, com a mínim, una ferida existencial.
(Irmela Wiemann)

L’adopció és un procés en el qual importa sempre el benefici del menor per damunt de qualsevol altre interés, ja siga el de la família biològica o el de la família adoptiva. Té com a finalitat buscar una família per a un menor i no un menor per a una família. L’adopció és concebuda com un recurs de prevenció per a aquells que no poden romandre amb la seua família. Estableix un tipus de filiació diferent a la biològica: la filiació afectiva.

El procés d’adopció nacional pot allargar-se fins a huit anys i no és definitiu fins que la justícia dicta una resolució d’adopció. La sort parla de la nostra pròpia experiència com a família homoparental i interracial. Una peripècia emocional i vital però també un llarg camí administratiu i judicial que té com a finalitat aconseguir formar una família. A través de la nostra vivència íntima volem parlar de la diversitat, de quins són els models de famílies, de com vivim les qüestions racials, de quins són els referents, l’entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això.

D’altra banda, La sort, també és un homenatge al nostre fill que li puga servir com a Llibre de vida en un futur.Amb respecte, honestedat i emoció volem dedicar-li este projecte. Per últim intentarem dibuixar la resposta a les següents preguntes: Què és ser una família normal? Normal, respecte a quins paràmetres o condicionants?

Tres generacions d’una família atrapades en els trastos vells d’una casa. Un pare que perviu en les tassetes de calé, una mare que no acaba d’anar-se’n, unes germanes que no s’ entenen i una filla perduda. Si poguérem rescindir el contracte familiar o incloure l’opció de renovar-lo… Si poguérem triar la família, tot seria tan diferent, tan normal.

En Família Normal vorem com tres dones s’ enfronten al seu passat però també al seu futur a través dels objectes i del records que habiten la casa familiar, la casa on s’han criat, una casa de poble, gran i dificil de mantindre. Vendre o no vendre l’únic patrimoni que els queda de l’herència és el fil conductor d’ aquesta comèdia amb regust agredolç on uns personatges excessius i, sovint, insegurs, protagonitzen situacions imprevisibles, hilarants i alhora tendres.

Una ambientació sonora i escenogràfica d’arrel valenciana revisitada des d’un punt de vista contemporani, un diàlegs ràpids i àcids i una interpretació excel·lent ens faran transitar per les pors i les emocions més amagades d’ una família ben peculiar.

Autoría: Núria Vizcarro · Intérpretes: Verònica Andrés, Rosanna Espinós, Laura Pellicer · Dirección: Pau Pons