Josep Rausell Sanchís

Josep Rausell Sanchís

Josep Rausell Sanchís

Josep Rausell Sanchís

Josep Rausell Sanchís

Escultor

Vos deixem una deliciosa entrevista amb Josep Rausell Sanchís, artista escultor nascut a Meliana el 1929, des del seu estudi al carrer Corona de València.

 Entre llibres d’art, escultures i els records de tota una vida dedicada a esculpir, crear i investigar ens conta amb molta clarividència els seus inicis, els artistes que l’han influenciat i la seua trajectòria. Ho fa amb la saviesa dels anys viscuts intensament i d’una passió per l’Art que el feu travessar fronteres. Amb ell ens passaríem hores parlant i no seria suficient. És un amant del seu poble, Meliana, amb qui està molt agraït per tots els reconeixements rebuts. El Ple de l’Ajuntament de Meliana el va nomenar Fill Predilecte de Meliana en 2010.

 En la Col·lecció Museogràfica d’Art de Meliana comptem amb una gran quantitat obres de Josep Rausell: “Ausiàs March” de 1999, “Bust de Rafael Cardells” de 1984, “Bust de Francesc Coret i Bayarri” de 1984, “Torero (Casta)” de 2011, “Bust del pintor Martínez Beneito” de 2015, “Meditació” de 2015 i un llarg etcètera que podeu visitar en la mostra permanent d’artistes de Meliana, ubicada a la Sala MOSMEL, segon pis del Centre Cultural Rausell (c/ Josep Maria Rausell, 3 de Meliana) i als carrers i places de Meliana.

CURRICULUM VITAE

Cursa estudis de dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València on rep diferents premis –com els Premis Roig– i medalles –com les del Sindicato Español Universitario (SEU).

Quan finalitza els estudis universitaris, obté, per oposició, amb resolució pública del tribunal, la pensió d’escultura amb la seua obra final Ausiàs March. Durant aquests anys, amplia estudis a Valladolid, Toledo i Madrid, on treballa al taller de l’escultor Marco Pérez i resideix com a convidat a la Casa Velázquez. Comparteix estada amb diversos artistes i intel·lectuals francesos, sota la notable direcció de Monsieur Legendre, gran hispanista.

1954-1956: Obté dos pròrrogues del pensionat i resideix a París i Roma, on rep lliçons i auguris de l’escultor eslovac Amerigo Tot.

1956: Rep una beca del Ministeri d’Assumptes Exteriors per visitar Milà, Venècia, Florència i Gènova.

És nomenat professor ajudant de Dibuix Natural per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, en la càtedra de Gabriel Esteve.

En 1956, s’incorpora a l’Institut de Batxillerat Ausiàs Marc de Gandia com a catedràtic de Dibuix.

1997: Conferència, xarrada i col·loqui «Procés de creació de l’Ausiàs March», a la sala Tirant del CEIC Alfons el Vell. Gandia.

1995 i 2009: Participa en dos taules redones «Trobades Nacionals de Setmana Santa», a Gandia i Ciudad Real, sobre escultura.

1997: Inauguració a Meliana del bronze Ausiàs March i homenatge a l’autor, a la plaça de la Cultura.

2008: Gandia ret homenatge a Josep Rausell, escultor i professor. Ajuntament de Gandia i Amics de Rausell.

2010: Realitza l’escultura Joanot Martorell.

Exposicions col·lectives

1948: Exposició del Sindicato Español Universitario (SEU). València.

1949: Exposició Cervantina. València.

1952: Exposició dels artistes de la Casa Velázquez. Cercle de Belles Arts. Madrid.

1953: Exposició Nacional de Belles Arts. Madrid.

1955: Biennal Hispanoamericana. Barcelona.

1956: Exposició dels pensionats de la Diputació de València.

1980: Exposició col·lectiva a Meliana.

1982: Artistes de la Safor. Sala Bosch de Gandia.

2009: 20 Mans en octubre. Artistes de Meliana. Institut Municipal de Meliana.

Obres

Talla Crist de la Bona Mort. Germandat del Crist de la Bona Mort de la Setmana Santa Gandiana.

Estàtua Ausiàs March. Gandia.

Talla Santa Cecília. Societat Musical de Meliana.

Duc de Gandia. Bronze. Pati del Palau de la Batlia. Diputació de València.

Èxtasi d’Il·lusió. Bronze. Edifici del c/ d’Hug de Montcada de la Diputació de València.

Talles: Mare de Déu de la Misericòrdia, Immaculada i Sant Antoni a l’església de Roca.

Talla: Mare de Déu de l‘Esperança en la Resurrecció. Germandat del Sant Sepulcre de Gandia.

Bustos en bronze de Francesc Coret i Rafael Cardells. Meliana.

Bust de J. Bautista Martínez-Beneyto. Massamagrell.

La Sireneta, trofeu del Festival de la Cançó de Benidorm.

Ausiàs March. Bronze. Meliana

Escultura Joanot Martorell.

Manolo Fuster

Manolo Fuster

Manolo Fuster

Manolo Fuster

Manolo Fuster

Pintor

Manolo Fuster (1946-2012) Meliana.

La seua trajectòria ha estat la següent: Entre el 1974 i el 1976, s’inicia en el dibuix del paisatge rural de les comarques interiors valencianes i aragoneses amb el plomí i la tinta negra sobre paper blanc. Durant els tres anys següents, opta per una temàtica costumista de l’horta valenciana amb la mateixa tècnica. Realitza, en l’any 1979, la seua pròpia ruptura evolutiva. En primer lloc, a nivell temàtic, amb el pas al simbolisme i, després, amb la incorporació de la tinta de color com a matèria de treball. Entre el 1980 i el 1983, prepara l’obra per a l’Exposició de la Galeria Punt de València (març de 1984). Al setembre del mateix any, exposa en la Galeria Heller de Madrid. En el 1985 participa en l’exposició col·lectiva Cita amb el Dibuix, de la Galeria Alfama de Madrid. En el 1986, és seleccionat en el premi PENAGOS de dibuix de la Fundació Mapfre de Madrid.

Al novembre de 1994, exposa a Meliana, el seu poble natal, el primer avanç del que representa la nova perspectiva artística de Manolo Fuster. Al febrer de 1996, participa en l’exposició col·lectiva Quatre mestres del realisme, en la Galeria d’Art 4 de Vila-real, Castelló. Exposa en el Museu de la Ciutat de Vila-real, a l’abril de 1997. A l’octubre de 1997, participa en l’Exposició Homenatge a Ausiàs Marc, organitzada per l’Institut de Cultura de Meliana. Al desembre de 1997, participa en la Fira Internacional LINEART de Gent, Bèlgica. Al desembre de 1997, exposa en la Galeria Heller de Madrid. Des del 2004, resideix a Cuba i la fascinació que sent per les seues gents, la seua arquitectura i la vida a l’Havana es reflecteix en gran part de la seua obra actual. A l’agost de 2009, participa en la Fira d’Art Proposant de Forte dei Marmi, Itàlia. Al setembre del mateix any, exposa en la Fira d’Art Obert de 2009 ‘Amsterdam, Països Baixos. A l’octubre següent, participa en l’exposició Alguna cosa més que realisme I1, en la Galeria Colors d’Edimburg, Regne Unit. Al novembre del mateix any, participa en l’exposició Alguna cosa més que realisme III, en la Sala d’Exposicions de l’Agrupació Artística Aragonesa de Saragossa. Al desembre del mateix any, participa en l’exposició Objecte i realitat, en la Galeria Santiago Etxebarria de Madrid.

Al setembre de 2010, participa en l’exposició Alguna cosa més que realisme IV, en la Galeria Colors d’Edimburg, Regne Unit. A l’octubre del mateix any, participa en l’exposició Alguna cosa més que realisme IV, en la Sala d’Exposicions de l’Agrupació Artística Aragonesa de Saragossa. Del 4 al 20 de novembre de 2011 va exposar “Dibuixant al pas dels dies” a la Sala d’Exposicions de l’Institut Municipal de Cultura de Meliana.

 En la Col·lecció Museogràfica d’Art de Meliana comptem amb un obra de Manolo: “s/t” de 1994. En 2018, la seua família va cedir de forma temporal “Viatge cap enlloc” que podeu visitar en la mostra permanent d’artistes de Meliana, ubicada a la Sala MOSMEL, segon pis del Centre Cultural Rausell (c/ Josep Maria Rausell, 3 de Meliana).

Vicent Cortina Molins

Vicent Cortina Molins

Vicent Cortina Molins

Vicent Cortina

Vicent Cortina

Pintor i Escultor

Aquest és Vicent Cortina (1944), en el seu estat més pur, un artista de Meliana que s’ha endinsat en la pintura i en l’escultura treballant amb diferents materials, dels quals va extraient l’essència i la poesia. Narcís Alba (Universitat de Perpinyà i Fundació Antonio Machado) escriu sobre la seua obra i dius: “Vicent Cortina és la fantasia infantil de la terra, allò que ens situa molt prop del bategar de la naturalesa i dels seus arcans misteris. Nusos acerats del parral familiar, capitells adormits de la vella arrel de l’olivera, magma retret de la vella figuera… tot aqueix realisme que compon el volcà del món vegetal se’ns dona als ulls dignificat en art. Les seues escultures són siluetes adormides de la mare terra, amb aqueixa força candent i oculta que s’allibera res més tocar-la els dits de l’artista. Però ara està més endolcida, més pròxima a l’home per haver llimat l’artista les estries més esmolades, les vores més tallants, que han sigut transformats en suaus corbes per a tocar i gaudir de la seua vellutada pell en llustre. Revoltim de formes, esquelets i vides interiors que són l’engranatge d’aqueixa partitura inerta que només saben tocar els homes savis i entesos.”

 

En la Col·lecció Museogràfica d’Art de Meliana comptem amb 2 obres de Vicent: “Carboneres” de 1988 i “Olivera” de 2004. En 2018, va cedir de forma temporal “Porta de la lluna” i “Grafit sobre paper” que podeu visitar en la mostra permanent d’artistes de Meliana, ubicada a la Sala MOSMEL, segon pis del Centre Cultural Rausell (c/ Josep Maria Rausell, 3 de Meliana).

CURRICULUM VITAE

  • XIII Exposició Provincial
  • Exposició de ceràmica Palau Baylia
  • Sala Mateu
  • IV Premi Estil
  • Sala Punto y Coma
  • X Saló de Març (obtenint la medalla Manolo Gil a la jove pintura)
  • XI Saló de Març
  • Sala Noel
  • Estudio 5
  • Racó de l’artista (Palma de Mallorca)
  • Premi BYPSA
  • Galeria La Rueda (Madrid)
  • Galeria Art (València)
  • Galeria Xiner, Eros en l’Art Valencià Actual
  • XIV Saló de Març
  • Seleccionat per a l’exposició itinerant per Europa «El realismo fantástico español»
  • IV Biennal Província de Lleó
  • Galeria Kandinsky. Madrid
  • Galeria Kreisler. Madrid
  • Eros en el arte. Cercle de Belles Arts (València)
  • Galeria Noel (València)
  • Sala Hoyos (València)
  • Caja Ahorros del Sudeste. Altea. (Alacant)
  • Estudio 5 de València.
  • Quatre gats de Mallorca.
  • Galeria Charpa de València
  • Galeria Estudi de Vila-real (Castelló)
  • Casa de Cultura d’El Puig. (València)
  • Inter Arte 88. València.
  • Café El Gurugú de Meliana (València)
  • Galeria Pictograma de Castelló
  • Arte Per la Pau
  • Colegio Español Jovellanos de Alhucemas. (Marroc)
  • Institut Cervantes de Tanger. (Marroc)
  • Museu Jacinto Hiqueras. Santiesteban del Puerto. (Jaén)
  • Fundació Caixa Castell Bancaixa d’Almassora (Castelló)
  • Centre Cultural Casa Abadia de Castelló
  • Casa de l’Oli. Vila-real (Castelló)
  • Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Montcada.
  • Galeria d’Art 4. Vila-real (Castelló)
  • Chàteau Royal de Colliure (França)
  • Institut Municipal de Cultura de Meliana. (València)

 

Paco Corell

Paco Corell

Paco Corell

Paco Corell

Paco Corell

Escultor

Vos presentem l’obra i la trajectòria de Paco Corell (1946). Pilar Pedraza va escriure sobre ell: “Paco Corell continua, infatigable com un Cíclop, donant la batalla al ferro per convertir-lo en forma en expansió. Fa anys que seguim amb interés aqueixa guerra amb el metal i amb el temps, contra el temps i contra el metall, que recorre la seua trajectòria com un fenòmen de la Natura, sense presses, sense treva, i hem vist que la constant és la planxa que, tallada i doblegada, segrega volums d’aire segats per plànols de duríssima matèria”

I l’historiador Albert Ferrer descrivia així el seu treball: Les “Geometries” de Paco Corell són una mirada endavant de qui pot sentir-se d’alguna manera hereu d’una forma d’entendre l’art escultòric des d’una centúria ençà, des de Juli González, fins a Ramón de Soto, passant, entre d’altres, per Pablo Gargallo, Eduardo Chillida, Jorge Oteiza, Andreu Alfaro, Martín Chirino o Miquel Navarro. Escultors que han anat modelant, cisellant si es vol, la sensibilitat col·lectiva cap a un univers fascinant i en constant transformació en què l’aspror de la matèria bruta esdevé una oportunitat única per a endinsar-se en la natura de les coses, en la seua imperfecta perfecció i, a través d’aquesta, en la bellesa intrínseca de cossos aparentment eixuts, atrapats en pols oposats i en constant diàleg. Un repte a què no defuig el nostre protagonista, conscient del risc que comporta créixer amb personalitat pròpia i definida per a fer-se un lloc reconeixible entre els seus reputats col·legues en qualitat d’inspiradors, guies o mestres, tant se val.”

En la Col·lecció Museogràfica d’Art de Meliana comptem amb 8 obres de Paco Corell:  “Cadira de tortura” de 1992, “Menina” de 1988 i “Finestra Angular” de 2017 les què es poden visitar en la mostra permanent d’artistes de Meliana ubicada a la Sala MOSMEL, segon pis del Centre Cultural Rausell (c/ Josep Maria Rausell, 3 de Meliana). L’escultura “M, de Meliana” de 2006 ubicada en la rodona del polígon industrial i l’escultura “La Roda de les deïtats” de 2017 que va cedir de forma temporal i que es troba a la plaça de la Cultura.

CURRICULUM VITAE

1986
Fira Internacional d’Art “Interart 86”, València.

1987
Sala La Nova, Alaquàs (València).
Premi Francesc Badia, Foios (València).

1988
Fira Internacional d’Art “Interart 88”, València. Premi Francesc Badia, Foios (València).

1989
Casa de la Cultura de Torrent (València). Menció Biennal Ajuntament de Massamagrell (València).
Seleccionat XVI Premi Bancaixa, València. Premi Ciutat de Puertollano (Ciudad Real).

1991
Galeria d’Art Cuatro, Vila-real (Castelló).
Menció XVII Premi Bancaixa. València.

1992
Institut Municipal de Cultura de Meliana (València).

1993
Galeria d’Art El Ensanche, València.
Galeria d’Art Alfama. Madrid.

1994
Galeria d’Art Vinatea, València.
Palau de la Música i Congressos de València.

1995
Galeria d’Art Vinatea, València.
Fira Internacional d’Art Interart, València.

1996
Institut Salvador Gadea, Aldaia (València).
Fira Internacional d’Art Interart, València com a Artista de la Galeria d’Art Vinatea.
Fira Internacional d’Artexpo, Barcelona, com a Artista de la Galeria d’Art Vinatea.
Fira Internacional d’Art Manege, Moscou (Rússia) com a Artista de la Galeria d’Art Vinatea.
Obra cedida per a catàleg “Lignum” (Fàbrica de mobles), València.

1997
Fira Internacional d’Art Interart, València, com a Artista de la Galeria d’Art Vinatea.
Fira Internacional d’Art Manege, Moscou (Rússia) com a Artista de la Galeria d’Art Vinatea.
EXPROF-ART Casa de la Cultura, Xàtiva (València).
Col·legi Ausiàs March, Meliana (València). Col·lectiva “20 piezas para un puzzle” en la Galeria d’Art Vinatea.

1998
Casa de la Cultura de Requena (València). Co·lectiva “20 piezas para un puzzle II” en la Galeria d’Art Vinatea.

1999
Menció XXI Certamen Internacional d’Escultura Jacinto Higueras (Jaén).
Col·lectiva “20 piezas para un puzzle I” en la Galeria d’Art Nadir (València).
Col·lectiva especial Marathon-Octubre en la Galeria d’Art Nadir (València).
Smith Collection (Suïssa).

2000
Exposició Col·lectiva Escultura en ferro a Vila-real, al Museu de la Ciutat.
Exposició Col·lectiva Escultura en ferro a Cevisama, Fira Internacional de Ceràmica de València.
Exposició, junt amb Natàlia Molins (Pintura), Paco Corell (Escultura) en la Galeria Nadir (València).

2001
Premi PRIZES del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

2002
Chateau Royal de Colliure (França), exposició individual.
Exposició Col·lectiva Escultura en ferro a

2003
Galeria d’Art Nadir, València.
Galeria Cuatro, Villareal.
Col·lectiu C@lor d’estiu, artistes de la Galeria Nadir, València.

2004
Premi d’Escultura Rotonda Polígon “La Llosa”, Ajuntament de Meliana (València).

2005
Fira de Galeries espanyoles DeArte (Madrid) amb la Galeria Nadir.
Col·lecció Sedesa, València.

2006
Col·lectiu Galeria Nadir, Madrid.
Escut a l’aire lliure, Sedesa.

2007
Galeria Nadir, Madrid.

2008
Premi Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
Societat Bilbaïna, Bilbao.
Museo Contemporáneo de Castilla la Mancha.

2010
Auditori de Paterna, Instruments Musicals, Paterna (València).

2011
Gran Teatre Antonio Ferrandis, Els ferros de Paco Corell, Paterna (València).

2012
Espai d’Art Noema, Geometria, Russafa. Auditori Musical de Foios, Instruments.
Casa de la Cultura de Foios, Geometria.

2013
Ajuntament d’Onda, Regidoria de Cultura (Castelló).

2014
Sala Noema, Russafa (València).
Artistes valencians amb el Sàhara, sala La Nau, Universitat de València.

2015
Museo Gustavo Maeztu, Estella-Lizarra, (Navarra).
Sala Noema, Russafa (València).

2016
Casa de la Cultura José Peris Aragó. Ajuntament d’Alboraia.

2017
Sala d’exposicions IMC Meliana

2018
XXV Aniversari Diari del Port, València

2020
Forinvest, Fira de València

2021
Forinvest, Fira de València
Exposició al Conservatori Profesional de Música de Llíria

Víctor Cardells

Víctor Cardells

Víctor Cardells

Víctor Cardells Tatay

Víctor Cardells Tatay

Pintor

Meliana, 1938 

Enric Ruíz (Pintor, Catedràtic de Dibuix i Doctor en Belles Arts) va escriure sobre ell al catàleg «Retrospectiva 1950-2008» editat per l’Institut Municipal de Cultura de Meliana, del qual en destaquem el seguent fragment:

«Fer un recorregut visual per l’estudi de VICTOR CARDELLS és conèixer amb profunditat la persona. La pintura és la seua peculiar carta de presentació.

Criat entre pinzells, llenços i taules policromades, les seues libacions es composaven d’aglutinants i pigments. D’aquesta nefalia oferida a les muses s’impregnarà l’artista.

Als dotze anys, ja despuntava a l’Escola d’Arts i Oficis de València i, als quinze, superava les proves d’ingrés a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles.

Persona i art es barregen en simbiosi nerviosa i creativa. Un dibuix de línies agitades, l’escorç de les figures o la vibrant pinzellada de les darreres pintures així ho verifiquen.

El contingut relativament reposat de l’obra de VÍCTOR s’agita en la resolució del continent. I en aquesta tensió fixa les lleis de la composició. Unes vegades serà la superposició de plans, d’altres la perspectiva cònica, l’interès per la secció àuria o la majoritària tendència a la centralitat. Sobre aquesta darrera inclinació Rudolf Arnheim, en el seu estudi sobre la composició en l’art visual puntualitzava: «En el pla físic, el món de les activitats diàries està penetrat per una força dominant, la de la gravetat. Totes les coses són atretes constantment cap al centre de la Terra».

La major identificació persona -art, sense dubte, la trobem en l’aplicació del color, nervi principal de l’artista. La pastositat de la pintura dels primers anys s’ha fet pinzellada ampla, impressionista, als quadres actuals. Efecte que invita a la participació visual de l’espectador en la fusió i el gaudi dels matisos complementaris.»

CURRICULUM VITAE

1950 – 1952

– Cursa els estudis de Dibuix i Composició Decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis de València

 

1953

– Ingressa en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València

 

1958

– Acaba els estudis com a professor de Dibuix

– Exposicions individuals i altres

 

1958

– Fira de Mostres de València

 

1963 – 1966

– Actua de professor adjunt, amb el catedràtic José Ros, en la classe de Procediments Pictòrics de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València

 

1965

– Cercle de Belles Arts de València

 

1977

– Galeria Morante de Gandia, València

 

1978

– Galeria Grisman de València

– Ajuntament de Mislata, València

 

1979

– 3r Premi XVI Saló de Mar de la Galeria Grisman de València

– Saló Recreatiu d’Aldaia, València

– Tenda d’Art d’Ontinyent, València

– Galeria Bosch de Gandia, València

 

1980

– Galeria Grisman de València

 

1981

– Galeria Grisman de València

 

1982

– Cercle de Belles Arts de València

 

1983

– Ajuntament de Burjassot, València

 

1984

– Es forma el Grup Moure (Promoció 1953-1958 de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles)

– Exposició a Nou Centre, València

– Galeria Bosch (Grup Moure), Gandia, València

– Castell de Peníscola (Grup Moure), Peníscola, Castelló

 

1985

– Ajuntament de Meliana, València

 

1986

– Museu de Ceràmica González Martí (Grup Moure), València

– Casa de València a Madrid (Grup Moure), València

– Sala Creu Roja de Meliana, València

– Escola d’Arts i Oficis de Terol

 

1987

– Ajuntament de Meliana, València

 

1988

– Ajuntament de Foios, València

– Ajuntament de Meliana, València

 

1990

– Galeria Velazquez de València

 

1991

– Casa de la Cultura de Torrent (Grup Moure), València

 

1992

– Ajuntament d’Aliaga, Terol

 

1984 – 1993

– Lateral esquerre de l’altar major de l’Església dels Sants Joans de Meliana, València

 

1994

– Ajuntament d’Aliaga, Terol

 

1995

– Saló del Patronat de Meliana, València

 

1999

– Saló del Patronat de Meliana, València

 

2001

– 2n Premi de Pintura Ràpida de l’Ajuntament d’Aliaga, Terol

 

2002

– Saló del Patronat de Meliana, València

 

2003

Lateral dret de l’altar major de l’Església dels Sants Joans de Meliana, València

– Ajuntament d’Alcalá de la Selva, Terol

– L’Assaig, Meliana, València

 

2004

– Saló del Patronat de Meliana, València

 

2005

– Galeria Mirarte de Burjassot, València

 

2006

– 1r Premi de Pintura Ràpida de la Mare de Déu de les Vinyes, El Tomelloso

– 2n Premi de Pintura Ràpida de Terol, Terol

– 3r Premi de Pintura Ràpida de l’Ajuntament d’Ulldecona, Tarragona

– 3r Premi del Festival d’Albacete, Albacete

– Galeria Duomo de València

 

2007

– Ir Premi de Pintura Ràpida de l’Ajuntament de l’Alcora, Castelló

– 4t Premi de Pintura Ràpida per a Majors de 65 anys de l’Ajuntament d’Avila, Avila

– 2n Premi de Pintura Ràpida de l’Ajuntament d’Estivella, València

– Sala d’Art Caixa Guadalajara de Molina d’Aragó, Guadalajara

 

2008

– 2n Premi de Pintura Ràpida de l’Ajuntament de Gilet, València

– 5é Premi de Pintura Ràpida de l’Ajuntament d’Ulldecona, Tarragona

– Galeria d’Art Natalia Gil de València

– Retrospectiva de l’Institut Municipal de Cultura de Meliana, València

Pepe Biot Molins

Pepe Biot Molins

Pepe Biot Molins

Pepe Biot Molins

Pepe Biot Molins

Pintor

Meliana (1945-2015).

Pepe Biot Molins va nàixer a Meliana l’any 1945. Els seus estudis en el camp de les Belles arts comencen als 13 anys a l’Escola d’Arts i Oficis de València, després de quatre anys va passar a l’Escola Superior de Belles arts de Sant Carles. Posteriorment, va iniciar els seus estudis en la Facultat de Belles arts de Sant Jordi a Barcelona, tornant posteriorment a la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València on es va llicenciar. Amb 26 anys, Pepe havia visitat gran part dels museus d’Europa, coneixent diverses tècniques pictòriques i els seus procediments. Les tendències pictòriques del moment i el costumisme persistent no van despertar el seu interés i va optar per viatjar.

En 1973, el periple viatger li va portar fins a les Illes Canàries, sent la gran sorpresa de la seua vida: tot era nou, com acabat d’acabar. Els paisatges volcànics, la vegetació, la llum, el color, les formes, l’oceà. Conjugava pintar amb el seu treball com a professor, primer en l’Institut i després a l’Escola de Belles Arts de Las Palmas de Gran Canaria. Després de realitzar diverses exposicions a les illes, es va traslladar a Veneçuela per a fer una exposició. Tant li va fascinar aqueix país que es va quedar quatre anys, viatjava a les comarques de l’interior, i els seus paisatges eren impressionants va ser una època molt productiva a nivell pictòric.

De retorn a València durant un temps va estar de gerent del Museu de la ciutat Casa de Polo de Vila-real, alhora que va recórrer la província per pintar les oliveres mil·lenàries. Des de 1994 fins al final de la seua vida va ser el moment més productiu de tota la carrera pictòrica de Biot, i va aconseguit forjar una identitat pròpia, una unitat entre la naturalesa i la pintura.

L’obra de Biot ha sigut exposada en multitud de ciutats d’Espanya i Europa. En 2006 es va reconèixer la seua trajectòria en atorgar-li el VI Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana, després d’una exposició institucional que es va exhibir en el Museu de Belles Arts de Castelló, en les Reals Drassanes de València i a la Sala d’Exposicions La Llotja a Alacant.

Actualment, es pot trobar obra de Biot en diversos museus i institucions, així com en col·leccions privades d’Espanya, Veneçuela, Dinamarca, França, Alemanya Itàlia Bèlgica i Corea del Sud. A 2019 l’Ajuntament de Meliana el va distingir com ha Fill Predilecte de Meliana.

En la Col·lecció Museogràfica d’Art de Meliana comptem amb 2 obres de Pepe: “Tronc 60/60” de 1997 i “Xert II” de 2003. En 2018, la seua família va cedir de forma temporal “SO-11”  que podeu visitar en la mostra permanent d’artistes de Meliana, ubicada a la Sala MOSMEL, segon pis del Centre Cultural Rausell (c/ Josep Maria Rausell, 3 de Meliana).