En tots els pobles alguns carrers tenen un nom oficial i també un nom popular que és com des de fa molt de temps l’anomena la gent del carrer. Aquests noms populars formen part de la cultura i la idiosincràsia del poble i hem de procurar preservar-los.

En aquesta línia vos presentem la “Toponímia popular dels carrers de Meliana” que trobareu al costat de la placa del nom oficial de cada carrer. Vos convidem a l’acte de presentació que es realitzarà el DIJOUS 6 D’OCTUBRE a les 18.30h a la plaça Major de Meliana, dins dels actes d’homenatge a la Senyera.

Agraïm la iniciativa d’Albert Ferrer i Ismael Diez, així com feina realitzada en aquesta matèria per Paco A. Cardells.

Vos invitem a que conserveu els noms tradicionals dels carrers i, si vos pareix, els continueu utilitzant com han fet ja generacions i generacions de melianeres i melianers.

D’aquest carrer es té constància des del segle XVII. Tradicionalment es coneix com el Carrer Nou. Esta denominació pot vindre de ser un carrer que es degué obrir en una ampliació urbanística del nucli antic de Meliana i així ho vindria a confirmar tindre una construcció tan rectilínia i definida.  A finals del segle XVII també es va conèixer com Carrer Major i ha estat un carrer on han tingut vivenda notables famílies de la localitat. Després, i fins ara mateix, és conegut per recordar el Dr. Jeroni Ferrer, sacerdot de Meliana que fou rector de la parròquia i impulsà el desmembrament de la mateixa de la de Foios el 1786.

Aquest carrer ha portat el nom d’Escoles des del segle XIX, ja que les escoles públiques de Meliana (Escuela Nacional nº 1 de niños y niñas) es trobava en eixe carrer. Es tractava d’un edifici de planta baixa i primer pis estrenat en 1889 que estava en el cantó amb el carrer Tossal, on actualment es troba el Centre de Salut.

Aquest carrer s’ha conegut almenys des de sempre com a Tossal (contracció de Tros Alt), per ser el lloc més elevat del poble. El tossal és una  elevació del terreny de poca altura i no massa pendent, la qual es produeix des de la zona “dels Prats”, l’actual plaça del Pou, molt pròxima al carrer. Per ell s’accedia a les antigues Escoles Velles (1889) i a la casa pairal i les terres de José Gil del Castillo, qui donà les seues propietats a les Germanes Terciàries Caputxines abans de morir el 1931 perquè fundaren un convent i unes escoles per a les xiquetes.

L’existència del nom de Tossal per designar a una carrer no és exclusiu de Meliana, sinó que és prou freqüent en molts pobles valencians (València, Gandia, Alcoi, Xeresa…), sempre determinat per l’existència d’una lleugera elevació del terreny.

El nom de Carrer de la Serra es va originar per l’existència de 2 tallers de fusteria que existiren en la part més antiga del mateix. Una d’aquestes serraries es trobava en la banda dreta i va ser coneguda com la dels germans Monsoriu i en l’altra banda del carrer estava la serraria de “Calillo”.

Aquest topònim ens demostra que una forma popular de generar noms de carrer ha estat les activitats econòmiques i la pervivència del topònim fins l’actualitat vindria a assenyalar la importància que van assolir aquests tallers, bastant nombrosos en altre temps. Fins i tot, entre 1980 i la construcció del polígon industrial, hi hagué un camp de futbol homònim en eixir-se’n del carrer cap a l’horta.

L’Avinguda de Santa Maria actualment és un dels carrers més importants de Meliana, però en realitat és una via urbana de creació prou recent. Fins a mitjans del segle XX era un paisatge d’horta fora del que era el casc urbà de la població. Des de la zona urbana eixia un camí que anava fins el Camí Real i eixe camí es coneixia popularment com Camí de Ceba. Aquest nom es deu a l’existència al final d’aquest trajecte, prop de la nova ermita de la Misericòrdia d’una alqueria anomenada Ca Ceba o Ca Jaume de Ceba entre els seus horts, renom que no sabem amb seguretat si està relacionat amb el conreu de l’hortalissa.
Als afores del casc urbà més tradicional de Meliana existien unes zones rurals que hui estan integrades plenament en la trama urbana. Estes zones tenien una denominació popular normalment deguda a l’existència d’una casa o les terres de determinades famílies; totes aquestes zones tenien el topònim “Camp” (Camp de la Serra, Camp del Pelegrí, Camp del tio Parranda…) En la zona enjardinada de l’actual Plaça del mestre Aucejo Sena existia el “Camp de Raspí” o “Camp del (tio) Raspí”, que és la denominació popular que continua utilitzant-se actualment.

Camí Real o també Camí Rel és la denominació de l’antiga Carretera de Barcelona, actual Avinguda de la Senyera. Es denomina així per ser una antiga via transitada també pels monarques cap a la ciutat de València. La denominació de Camí Real no és exclusiva de Meliana, ja que aquest mateix traçat (antiga carretera(camí de Barcelona o de Morvedre) rep també esta denominació de Camí Real en altres poblacions del nostre entorn.

La denominació de Camí de la Cabra, corresponent a l’actual carrer de Juli Benlloch, assenyalava un camí que eixia del Camí Real i es dirigia cap al nucli urbà i la zona est de Meliana. Es tractava d’un camí de pas del bestiar i aquesta denominació es troba documentada en plànols de la primera meitat del segle XX.

El Camí del Barranquet és l’entrada al terme i la població per la part sud de Meliana des de les Cases de Bàrcena –probablement un dels accessos principals al nucli urbà des d’antic. Nomenclatura que va lligada a un ramal del Barranc de Carraixet i que dona nom a la partida. Des d’ell també s’accedeix a Almàssera, Nolla i Alboraia. Des de la creació del Polígon industrial de La Closa s’ha convertit en una de les principals entrades a Meliana. El seu nom oficial està determinat per la ubicació (Barranquet), però a nivell popular ha estat més conegut per una activitat comercial que resultava rellevant fins l’equador del segle XX: l’existència en eixe paratge d’un forn de calç a prop del cementeri, on es fabricava i es distribuïa aquest mineral que, en altres temps, era important per a pintar les cases i l’activitat humana; allí hi havia un punt d’abastiment de calç no només pels habitants de Meliana, sinó  també per altres poblacions del voltant. Durant molt de temps fou una runa envoltada d’antigues moreres, inclús quan a principis de la dècada de 1970 es construí el camp de futbol de La Closa a les seues mateixes espatles.

El nom popular d’aquest carrer en el seu primer tram, que és el tradicional, es crea a partir d’una activitat econòmica que hi havia en ell i resultava molt rellevant per a la població: l’escorxador. Malgrat estar molt pròxim al centre del poble, aquest carrer, que era molt estret, estava ja enfocat cap el Carrer del Sol i l’horta i per això  era apropiat per tindre l’escorxador. Les carnisseries del poble, fins ben avançat el segle XX, havien de sacrificar els animals que anaven a vendre en aquest edifici.

Aquest nom popular es deu a que per l’actual traçat passava la línia del tren de València a Saragossa que es denominava com Via Xurra. Aquest tren es va construir per la Companyia del Ferrocarril Central d’Aragó en 1901 i va estar en funcionament fins passat l’equador del segle XX. Les vies del tren foren desmantellades tardanament, a les darreries de la dècada de 1980.

Share This